1. |
Sis vides i mitja
03:26
|
|
||
|
Només Déu sap
l’esforç que he fet per arribar aquí,
en sis vides i mitja.
Ara voldria fer un stop, un alto en el camí,
però només em faltes tu.
Avui només faltes tu aquí.
He trobat un lloc
on deixar-me caure a la nit.
Un sobreàtic amb vistes.
Fora he penjat testos amb farigola i romaní,
i ara només faltes tu.
Avui només faltes tu aquí.
No puc viure dels records per sempre
perquè jo ja no en se, ja no en se.
Ni vull renunciar a ser feliç.
El passat només són somnis
i el futur un incert miratge.
Vine i fes-te realitat, avui.
|
||||
2. |
Sucre i sal
04:47
|
|
||
|
Potser és que hi ha alguna cosa en tu
que encara no he pogut tastar.
Un racó més de la teva pell
que he deixat inexplorat.
Una frase per dir,
a cau d’orella i d’amagat.
Deus guardar un poderós secret
que em manté al teu costat.
He deixat de ser un bala perduda,
un etern menor d’edat.
I he posat ordre en la meva vida,
però haig de dir-te que em sento estrany
perquè…
Quan tu arribes jo me’n vaig.
Quan jo ric tu estàs plorant.
Som tant diferents que encara no entenc
com ens hem embolicat.
Deu ser el fet diferencial:
Tu deus ser sucre i jo sal.
No tinc por que arribi un hivern cru,
si sé que el podré passar amb tu.
I que l’escalf dels teus ulls juganers
fondrà els gels dels meus geners.
I les flors del meu jardí,
de pura enveja es marciran.
Deus tenir un poderós secret
que em manté al teu costat.
Ja no faig llenya dels arbres caiguts,
ara sóc civilitzat.
I he deixat de ser el rei del joc brut,
però he de dir-te que em sento estrany
perquè…
Quan tu arribes jo me’n vaig…
Jo mai m’hauria imaginat
que acabaria així d’enconyat.
Creia que l’arròs se m’havia covat.
I ara aquells de qui em vaig mofar
considerant-los uns pringats,
es parteixen el cul dient:
ja se sap, xaval, xaval,
l’amor no té edat!
|
||||
3. |
AP-7 blues
04:22
|
|
||
|
Agafo el cotxe pel matí.
Les retencions no em fan patir.
Apreto l’accelerador
i pago el peatge amb devoció.
Faci calor o faci fred,
mola passar per l’AP-7.
Una turista al volant
en un descapotable blanc,
vol avançar a un camió.
Al carril dret hi ha commoció…
Faci calor o faci fred,
mola passar per l’AP-7.
Arriba a Algesires,
baixant des de Mollet,
amb la casa a sobre
conduint en Mohamed.
Dins del furgó
família, trastos, la il•lusió…
Com s’ho hauria fet en Mohamed
sense el traçat de l’AP-7.
I quan és el capvespre,
fet pols per l’estrés,
la Mola em saluda
ara conduiria molt més!
Sóc al Vallès,
a casa en un tres i no res.
Faci calor o faci fred,
mola passar per l’AP-7
|
||||
4. |
Coses petites
01:27
|
|
||
|
Quant de temps provant de caçar estels
sense saber que en el meu cel
els teus ulls brillen més.
Quant de temps buscant fer temps
per frenar el temps.
La vida t’estima
si en les coses més petites
saps trobar-hi el seu més gran valor.
Fixa’t-hi, obre el cor i mira bé.
|
||||
5. |
La dona de gel
06:08
|
|
||
|
Com m’agradaria...
No t’ho pots ni imaginar.
Poder quadrar el cercle.
Anar a la guerra en so de pau.
Com m’agradaria
ser a missa i repicar.
Nedar i guardar la roba
i fer dissabte els dimarts...
Descobrir els secrets dels alquimistes.
Poder canviar la realitat.
I llogar el talent d’un novel•lista
per inventar-me un bon final.
Poder entendre els teus sentiments,
la teva mirada perduda,
sempre indiferent.
Dóna’m un temps per mirar de trobar una pista
i fer que deixis de ser
la dona de gel.
Com m’agradaria
ser l’esca del pecat.
Tenir la pell gruixuda
per posar el dit al forat.
Com m’agradaria
tenir idees de bomber.
Trucar a tres quarts de quinze
per convidar-te a un cafè...
I provar d’arrencar-te un breu somriure,
algun senyal codificat.
Un permís per segrestar un cor sensible,
sense demanar cap rescat.
Vull entendre els teus sentiments,
la teva mirada perduda,
sempre indiferent.
Dóna’m un temps per mirar de trobar una pista
i fer que deixis de ser
la dona de gel.
Com’agradaria, mmm...
|
||||
6. |
Quadern de viatge
04:38
|
|
||
|
Sovint sento enyorança
per llocs on mai he viscut,
per rostres sense semblança,
per olors que no tenen perfum.
I fugint d’un greu naufragi
he fondejat el teu port.
I has impedit que me’n vagi
tot fent captiu el meu cor.
Així és com ets:
lliure i tendre al cent per cent.
Còmplice i confident.
Senzillament.
La meva rosa dels vents,
l’àngel, l’enveja dels déus.
Quan un dia bufi l’oratge
i les veles vulgui inflar,
hauré de seguir el viatge:
no et refiïs mai d’un navegant.
Avui sento enyorança
per llocs on mai he viscut.
Però tu em dónes confiança
per rodar en aquest món refotut.
Així és com ets…
|
||||
7. |
Perdurable
02:58
|
|
||
|
Pensa pensar en mi
ni que sigui de manera
amagada i fugissera.
En mi.
I no deixis que em confongui
amb les ombres de l’oblit.
Pensa pensar en mi
quan la brisa del migdia
porti flaires de llessamí.
No et confonguis i tingues present que…
Podriem ser molt importants,
escriure una obra d’art
o plantar un arbre.
Però només ens fa immortals
el record que en el cor deixem als altres.
Ressucita’m de tant en tant,
malgrat només sigui un instant.
Pensa pensar en mi
quan llisqui una gota
de vi negre dins la copa.
I així, desperta el meu record
amb algun dels teus cinc sentits.
Podriem ser molt importants…
|
||||
8. |
|
|||
|
Un pobre pagès
tenia una filla;
quaranta anys
i encara no fila.
La nit de dissabte,
que és d’alegria,
pren filosa i fus,
dóna un tomb per vila.
Tralara la, prim fila, prim fila.
Tralara la, prim fila.
Es troba un xicot,
el qui ella volia:
–D’on vens, Joan?
–Cap on vas, Maria?
A cal teixidor,
que hi tinc peça ordida.
Molta feina hi ha,
se’ns farà de dia.
Tralara la, prim fila, prim fila.
Tralara la, prim fila i prim fila.
Tralara la, lara la,
prim fila i se’n va.
Tralara la, lara la,
prim fila i se’n va.
Vine amb mi demà,
preciosa Maria.
Del drap en farem
llençols i camises.
Del que en quedarà
pots obrir botiga.
La teva serà
la més ben assortida.
Tralara la...
Un pobre pagès
tenia una filla;
quaranta anys
i mira ara si fila.
Mira si fila...
Com fila!
|
||||
9. |
Quan tanco els ulls
04:14
|
|
||
|
Quan tanco els ulls
entre la foscor,
trobo la teva llum.
Quan tanco els ulls
desperto en un món
on estic amb tu,
passant els segons.
Visc amb els ulls tancats,
dormo amb els ulls oberts
i somio despert.
Confonc la realitat,
em fonc dins l'univers
i només puc pensar que
Mai no és massa tard
per dir-te que t'estimo.
Mai no és massa tard,
però no se com dir-t'ho.
Quan tanco els ulls
em quedo atrapat,
lliure de tot el dol.
Però quan obri els ulls
ja no hi haurà sol.
Tan sols quedarà el teu record.
Visc amb els ulls tancats
dormo amb els ulls oberts
i somio despert.
Confonc la realitat,
em fonc dins l'univers
i només puc pensar
Que mai...
Que mai...
Mai no és massa tard
per dir-te com t'estimo.
Mai no és massa tard
però no se com dir-t'ho.
No vull que sigui massa tard.
|
||||
10. |
Blues del final de curs
03:23
|
|
||
|
No entenc perquè has de ser així.
Pobre el rei de casa,
t’han ben destronat.
I ara no acceptes
ser un de més entre els iguals.
Nen, això costa de païr.
No entenc perquè has de ser així.
Obre la llibreta.
Gira’t endavant!
Borra la rialleta.
No saps amb qui estas parlant…
Diga’m que penses créixer,
deixar de ser un nen mimat,
assumir responsabilitats.
Pobre el rei de casa,
t’han ben destronat.
I ara no acceptes
ser un de més entre els iguals.
Nen, això costa de païr.
No entenc perquè has de ser així.
|
||||
Jordi Torné Terrassa, Spain
Pop d'autor des de Terrassa.
Veu, guitarra acústica i harmònica.
If you like Jordi Torné, you may also like:
New on the always-great label Velvet Blue Music is “Slow Parade” from Gileah Taylor, boasting warm songs built on piano and guitar.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
Delightfully unpredictable debut from a New York electronic producer and composer with backgrounds in psychedelic rock, jazz, and indie pop.
go to album
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
